La “llum de Tol”, coneguda així pel renom dels propietaris de la finca on es troba, és una instal•lació fabril d’energia hidràulica situada al marge dret del riu Millars, un centenar de metres més avall del límit amb el terme d'Onda i a una distància aproximada d’un quilòmetre aigües amunt, de l’ermitori de la Mare de Déu de Gràcia.
l complex de la “llum de Tol” consta essencialment de dos grans edificis corresponents a l’antiga fàbrica de paper i a la central de producció elèctrica. El primer, en una posició més elevada, és una construcció de dues plantes, amb coberta a doble vessant mantinguda en perfecte estat per la cura dels seus ocupants permanents, tot i que l’interior va anar remodelant-se segons les necessitats del seu ús. Com la resta del conjunt, la tècnica constructiva és la de maçoneria de cara vista, emmarcada per franges i cantons de rajoles planes, dibuixant en ocasions arcs rebaixats sobre portes i finestres. Els frontons de les façanes laterals tenen un òcul al centre i se rematen amb elements cúbics de caràcter ornamental.
Pel que fa a la central elèctrica es troba a un nivell inferior, més prop del llit del riu, sobre el canal que porta l’aigua al seu interior, amb una estructura arquitectònica i ornamental molt semblant a l’altre edifici, al qual està unit per una habitació, amb porta d’accés des de l’exterior. En la central destaquen tres torres cúbiques en una de les quals es pot observar encara les connexions d’eixida de la corrent elèctrica. Tota aquesta part és la que ha tingut més notables modificacions, segons les noves formes de producció, amb encloses metàl•liques que poden pujar i baixar mitjançant programes que en l’actualitat estan totalment informatitzats i controlats des de la central elèctrica de Cirat. L’aigua se capta per un canal de grans proporcions en forma corbada sobre el talús de desnivell del riu, que deriva el seu corrent cap al marge dret on hi ha una construcció de grans carreus amb tres sobreeixidors que serveixen per a la regulació del cabdal de l’aigua que arriba a la central.
El conjunt es complementava amb altres xicotetes construccions, entre elles una menuda capella de volta de canó, dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats, enderrocada no fa molt de temps per una esllavissada a la pedrera del riu on estava situada, a causa de unes fortes pluges i el seu estat d’abandonament per manca d’utilitat.
