Interessanter Ort
SARRIÀ
El camí de Sarrià és un bon exemple del paisatge d'Establiments. Comença a la plaça de Rutló i aviat es converteix en un camí rural. Al final del trajecte es troba la finca rural que li dóna nom. Sarrià està documentada al segle XIII i en els seus orígens formava part de les terres de la veïna finca rural de Bunyolí.
L'actual possessió de Sarrià és producte de les reformes realitzades als segles XVII i XVIII. Els elements més notables són la façana, el pati i la capella. La façana principal està orientada a l'est i consta de quatre plantes a la part esquerra i de tres a la dreta. Les finestres de la planta noble són balconeres i les terrasses presenten balaustrada barroca.
Els elements més destacats del jardí són la font barroca i les escultures de la deessa Diana. Al pati central s'accedeix per una entrada coberta i hi ha una cisterna de grans dimensions. Des d'aquí s'arriba a la tafona, on es premsaven les olives i s'hi venia un dels millors olis de Mallorca.
La casa dels senyors es troba a l'ala dreta del pati. La casa dels colons és a l'esquerra. El porxo, la cuina, el rebost i les sales principals conserven mobles, objectes de decoració, vehicles, estris i eines anteriors al segle XIX de gran valor etnològic.
Sarrià ha estat una de les possessions més productives del sud de Mallorca i combinava l'activitat agrícola amb la ramadera. Als voltants hi havia una font d'aigua natural. S'hi conreaven oliveres, garrovers, figueres, ametllers, cereals i hortalisses, Al bosc d'alzines es produïa carbó. Els senyors de la possessió arrendaven als jornalers les seves terres per a la pastura d'ovelles i cabres.
Per les seves dimensions, estat de conservació i decoració, la capella Sarrià és una de les més notables de Palma. Fa 22 metres de longitud, té planta rectangular i sis capelles laterals amb altars. El retaule major conté una pintura del segle XVIII de la Mare de Déu del Rosari flanquejada per les imatges de Sant Joan Evangelista i Santa Clara.
Sarrià és propietat privada i forma part del Catàleg d'Edificis Protegits de Palma. Amb bicicleta es pot arribar fins a un reixat metàl•lic. Des d'aquest punt es pot observar la façana principal i contemplar l'entorn.
Interessanter Ort
SON CÀNAVES
Plaça de la Sitja, 4.
Son Cànaves és una antiga possessió tradicional mallorquina convertida el 2011 en el casal de barri del Secar de la Real. Es troba al districte Nord de Palma, a prop del monestir de la Real i de l'Hospital Universitari de Son Espases. A la primeria del segle XV era propietat de Pere Cànaves. Després va passar a les famílies Verí, Ferrandell i Salvà. També ha estat anomenada Son Cocoví. Estava situada entre els molins del Dimoni i can Oliver.
El casal de Son Cànaves es troba a la plaça de la Sitja, que pren aquest nom perquè s'hi va produir carbó vegetal de forma tradicional. Aquesta activitat va cessar a mitjans del segle XX. L'Ajuntament de Palma la va adquirir la possessió la dècada del 2000 i hi va destinar 1,5 milions d'euros en la rehabilitació. Els arquitectes Iciar Basterrechea, Maria José Duch i Francisco Pizà van convertir la possessió en un equipament cultural de 1.309 metres m² repartits en dues plantes i una planta baixa. L'actual edifici de Son Cànaves és de planta rectangular i data del segle xix i està catalogat amb el grau de protecció B. Per aquesta raó se'n van conservar l'estructura i la façana, es van restaurar els jardins i millorar-ne els accessos. De l'exterior, destaquen les columnes de la vella porxada i un coll de font. La rehabilitació es va dur a terme amb retard. Els veïns feia temps que ho reclamaven.
A la planta superior de l'edifici es troba la Biblioteca de Son Cànaves. Consta de 36 punts de lectura, sala infantil i una secció especialitzada en la cultura popular. Pertany a la Xarxa Municipal de Biblioteques de Palma. El casal també és la seu de l'Associació de Veïnats Secar de la Real. S'hi celebren tallers, cursos, exposicions, taules rodones, xerrades, jornades de formació, concerts, trobades, mercadets, etc.
Interessanter Ort
BUNYOLÍ
Un bosquet de pins i un camí flanquejat per centenaris i robusts eucaliptus condueix fins a una de les majors i més antigues possessions de Mallorca. Ja existia en l'època àrab i a l'edat mitjana s'estendia ples actuals termes municipals de Palma, Bunyola, Santa Maria i Marratxí. Després de la conquesta de Mallorca per Jaime I el 1229, els primers propietaris en van ser Nunó Sanç i Ramon Sanclosa: dos nobles catalans que van ajudar el rei amb armes i mercenaris. A mitjan segle XV, la noble i acabalada família Pacs va comprar la finca. Tres segles després va ser adquirida pel marquès de Vivot. El 1917 l'empresari Antoni Ques, soci del contrabandista Joan March, va comprar Bunyolí per 159.000 pessetes. Llavors tenia una extensió de 529 quarteradas i era la més extensa d'Establiments. La família Ques va realitzar diverses reformes importants a la casa senyorial i a la capella.
S’hi arriba a través d'un camí lleument empinat. El portal principal està format per un arc adovellat amb merlets. El pati conté alguns elements italianizantes, com la font decorativa i la miranda. El pati té grans dimensions i condueix a les principals estades de la finca: la casa dels senyors, les estades dels amos, el jardí, les antigues quadres, l'estany i el molí d'aigua. La tafona és una de les més grans de la illa. Quatre bigues mogudes per tracció animal i per la força de l'aigua premsaven l'oli de Bunyolí i d'altres possessions de la comarca.
La casa dels senyors té cinc plantes i la façana principal està decorada amb un escut del segle XVII que combina els blasons de les famílies propietàries de la possessions amb una corona comtal. A la planta noble de la casa dels senyors s'hi troben retrats familiars i un mapa del cardenal Despuig.
