Presa romana del riu Sec

L'antiga presa que retenia les aigües del riu Anna ha entrat en un procés de degradació definitiva. La seua marge esquerra pràcticament ja no existeix: un camí que voreja el riu l'ha destruïda o, en el millor dels casos, l'haurà soterrada. Pel centre, la seua fàbrica massissa ha estat simplement eliminada. En el seu lloc, fa temps que hi ha uns ulls artificials de cement que, amb l'excusa de deixar córrer les aigües, violen definitivament la seua integritat. Davant mateix dels ulls, abocaments indiscriminats de tot tipus de deixalles testimonien l'escàs respecte de l'home envers la seua pròpia història. Allí es poden trobar caixons sencers de botelles, pots de tota classe, llaunes, bidons, ferralla i fins i tot un sofà desballestat i un televisor inútil. Només la marge dreta, acceptablement conservada en relació a l'oposta, permet encara imaginar el perfil que descriuen els llibres. En el seu temps, la presa del riu Sec constituïa un mur de contenció que, en lloc de travessar en línia recta el llit del riu, ho feia en forma d'arc de mig punt traçat en sentit opost al del corrent. D'aquesta manera, l'impuls primer de les aigües el rebia el punt àlgid de l'arc, però la seua morfologia li permetia desviar l'empenta del corrent des de la panxa del semicercle cap als laterals, on la força de l'aigua, ja dividida, era fàcil de controlar. Aquesta factura suposa una gran economia de material i una adaptació molt adient a l'estructura del terreny. Des de la marge dreta, arrancava una obra de canalització que devia conduir l'aigua fins els camps de les explotacions agrícoles que hi havia a la zona que avui constitueix l'actual terme municipal d'Alqueries.

La presa està construïda amb materials propis del terreny i tot i que no es puga parlar d'un monument o d'una resta arqueològica espectacular, sí que suposa una obra d'enginyeria digna d'estudi. Segons assegura José Maria Doñate al volum primer del seu llibre "Datos para la historia de Villarreal" tots els indicis suggereixen que l'obra seria enlairada, més o menys tardanament, en època romana i constituiria una peça més del sistema de canalitzacions que convertiren en regadiu una part important de les terres de la futura Vila-real i del qual ens han arribat encara importants testimonis. Als anys 80, la revista de l'associació cultural "Rella" ja presentava en la seua portada l'anunci que la presa romana del riu Sec es trobava en greu perill, denunciant l'empelt dels ulls de cement que encara avui perviuen i que constituïen aleshores una agressió ja irreparable a una peça clau del patrimoni arqueològic de Vila-real. D'aleshores ençà ha plogut molt, però el procés de degradació de l'antiga presa ha continuat inexorable.

Com arribar

De totes les restes arqueològiques conegudes que es conserven a Vila-real, la presa del riu Sec potser siga una dels més accessibles. De fet, és més que probable que, si heu circulat alguna vegada pel camí de les Voltes en direcció a Nules, hageu passat per la seua vora qui sap si sense caure en el detall que aquella acumulació ordenada de pedres va servir un dia per recollir l'aigua i canalitzar-la, mitjançant una sèquia, fins les explotacions agrícoles romanes de la zona més pròxima a la mar. La presa és ben fàcil de trobar ja que es situa en el punt precís on el camí de les Voltes travessa el riu Sec. Tant és així que una part del camí rural se'n puja al llom mateix de l'antiga construcció per guanyar l'altra vora. La seua accessibilitat és també la causa que, molt probablement, propicia l'abundància d'abocaments clandestins que desvirtuen el seu maltractat perfil ja centenari.